Mostrando entradas con la etiqueta Samuel Martinez. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Samuel Martinez. Mostrar todas las entradas
viernes, 14 de junio de 2013
jueves, 13 de junio de 2013
Card marítim
Planta perenne de fins a 60 cm, amb coloració verd blavosa molt característica. Fulles basals coriàcies, peciolades, ovades, fortament armades amb espines. Fulls caulinars sense pecíol, similars a les anteriors. Flors petites, blavoses, en umbel subesférica densa, 2 cm de diàmetre, protegida per bràctees espinoses. Fruit tipus aqueni.
| flor del card maritim http://goo.gl/22UkY |
Dunes i sorres costaneres. Element exclusiu d'aquests ambients, que no sol estar absent quan es presenten. Generalment creix millor en sorres de les fases més inestables del sistema dunar. Floreix a partir de juny, floració que es perllonga durant l'estiu.
| card maritim http://goo.gl/mFxio |
opinió personal: es una planta mol curiosa ja que neix a les sorres sense aigua
El fartet
El fartet és un peix de mida petita que habita a les aigües salobres del litoral atlàntic i mediterrani espanyol. És una espècie endèmica, el que significa que és exclusiva de la Península Ibèrica, i està present a la Regió de Múrcia.Actualment es troba en perill d'extinció a causa de la progressiva pèrdua d'hàbitats idonis per a l'espècie. D'aquí que estigui estrictament protegit per la llei i la seva conservació sigui obligada.
Aquest petit peix, que arriba a un màxim de 4 a 5 cm de longitud presenta un marcat dimorfisme sexual.
El mascle, més petit i esvelt que la femella, té un colorit més vistós, especialment en l'època reproductora, presentant una sèrie de bandes verticals blavoses a la part posterior del seu cos que s'estenen a l'aleta cabal. La femella presenta un disseny generalment puntejat de tonalitats terroses.
| Fartet mascle http://goo.gl/pSzNl |
| Fartet femella http://goo.gl/nYdgh |
Tot i ser una espècie omnívora, el seu principal aliment són tant les larves d'insectes com les de mosquits.
Les portentoses característiques biològiques d'aquest peix li permeten viure tant en aigua dolça com salada, i suportar una àmplia variació de la temperatura i l'oxigen dissolt en l'aigua.
opinió personal: es un peix molt característiques ja que el mascle es mes petit que la femella i les seves característiques son úniques
miércoles, 12 de junio de 2013
Niphargus
Niphargus és un prim crustaci blanquinós i sense ulls que es caracteritza per la seva rapidesa de moviments. Aquest crustaci és el més gran dins de la seva família, dels Niphargidae. De fet, és el més gran de tots els gèneres d'amfípodes d'aigua dolça. En general, aquests animals viuen en coves o en aigües subterrànies. Especialment, es presenten a l'oest d'Euràsia, en regions que no estaven cobertes per les capes de gel. L'origen del gènere Niphargus segueix sent un enigma. La gran diversitat d'espècies, juntament amb l'alt grau de diferenciació morfològica i ecològica d'aquesta espècie a la zona nord de la Península Balcànica i a la regió del Danubi i els Càrpats fan pensar que va ser en aquesta zona on van sorgir els primers crustacis d'aquest gènere.
| http://goo.gl/qqCGy Niphargus físic |
http://goo.gl/g0frH Niphargus
opinió personal: es un animal que mai havia vist i que no sabia que existia.
La font lluminosa
La Font Lluminosa feta al 1973. És obra de l'enginyer Carles Buigas, autor també de la font monumental de Montjuïc, a Barcelona. Els jocs d'aigua i de llum poden arribar a 210 combinacions de manera que per contemplar tot el programa complet es necessitarien més de 5 hores. En funcionament normal els canvis de forma i color es produeixen cada 90 segons. Aquesta font es troba al principi del passeig Jaume I, a la confluència amb la carretera de la Costa i l'avinguda Principal d'Andorra. Durant el mes de juny l'espectacle només serà visible els divendres, els dissabtes i els dies festius. Funcionament: 13:00-20:00 cada dia. Moviments lents: 20.00ha 21:30 tots els dies. Llum i moviments: 21.30h 22:30 tots els dies. Espectacle: 23.00h 23:30 els divendres, dissabtes i festius. Parada: 24.00h Horari juliol, agost i setembre Entre la una del migdia i fins a les nou de la nit les fonts de Salou mantindran un ritme constant, mentre que a partir d'aquesta hora, i fins a les deu de la nit se succeiran una sèrie de moviments lents que donaran pas, entre les deu i fins les onze a una sèrie de llums i moviments previs a l'espectacle, que començarà totes els dies a les onze i que tindrà una durada de 30 minuts. Les fonts s'aturaran definitivament a la una de la matinada. Durant l'estiu tots els dies hi ha espectacle. Funcionament: 13:00-21:00 cada dia. Moviments lents: 21.00ha 22:00 tots els dies. Llum i moviments: 22.00ha 23:00 tots els dies. Espectacle: 23:00-23:30 cada dia. Parada: 01:00 Fonts cibernètiques Les fonts cibernètiques de Salou se situen al costat del passeig Jaume I a pocs metres del club nàutic i ofereixen un espectacle de llum i so molt apreciat i concorregut pels visitants. Al so de conegudes peces de música clàssica, èxits del pop i del rock, bandes sonores i havaneres, els dolls d'aigua sorgeixen per oferir formes capritxoses al compàs de la música. L'aigua es fusiona amb els efectes de llum i les projeccions de motius que il · lustren els fragments musicals. Font Lluminosa L'altra font per excel · lència de Salou és
| Font lluminosa de Salou amb llums http://goo.gl/GERDO |
| Font lluminosa de Salou de nit http://goo.gl/kbhCq |
Opinió personal: Es un espectacle mol entretingut i mol bonic de veure, als turistes els i agrada molt i son mol atrets per aquests tipus de espectacles, ja que quan la pressió de l'aigua baixa la gent entra dins i es pot entretenir entre l'aigua per als mes petits es mol divertit.
martes, 11 de junio de 2013
Fauna i flora dels cenotes
Alguns cenotes posseeixen rica varietat en flora i fauna d'aigua dolça en vies d'extinció: el peix cec de Yucatán, la damablanca cega, l'anguila cega, l'anguila de llot, esponges, bivalves, gambetes i crustacis despigmentats i plàncton. Alguns d'ells també han estat poblats artificialment amb noves espècies. En zones molt pròximes a la costa, a més de les espècies abans esmentades, s'hi poden trobar alguns peixos d'aigua salada com ara pagres i vidriades, que arriben per conductes subterranis que comuniquen el fons del cenote amb el mar.
| http://goo.gl/Q7L7r |
 |
| http://goo.gl/PvlxH |
| http://goo.gl/oSr4N |
El cigne mut
El cigne mut és un ocell de la família dels anàtids que fa uns 140-160 cm de llargada i uns 220 cm d'envergadura alar.De nom científic (Cygnus olor)
http://goo.gl/HqQmM
El bec és vermellós ataronjat i té un tubercle negre molt evident a la base. El coll és llarg i corbat, i s'estira quan està en vol.
http://goo.gl/seYLO
Fan els nius amb branques, canyes i herbes, propers a l'aigua o en alguna illa, on ponen entre mitja dotzena i una dotzena d'ous, d'on surten els pollets que inicialment són de color grisós i que es van emblanquint al llarg dels dos primers anys. Els ous són incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori. De petits,de seguida van cap a l'aigua i sovint se’ls pot veure enfilats a l'esquena dels seus pares, com altres animals aquàtics. La seva alimentació és a base de vegetal i també inclou mol·luscs i insectes aquàtics.
http://goo.gl/SxrAa
http://goo.gl/MgxNh
http://goo.gl/1EuwH
Acostuma a moure's nedant amb elegància, silenci i tranquil·litat. Quan nidifica, el mascle es mostra agressiu, ja que és molt territorial; si algú s'apropa al niu neda ràpidament sobre l'aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorollós.
http://goo.gl/ygiAx
lunes, 10 de junio de 2013
El bernat pescaire
http://goo.gl/7TFzf
El bernat pescaire és, juntament amb la cigonya, una de les aus de major alçaria.De silueta estilitzada; amb potes i coll molt llargs.
http://goo.gl/7TFzf
El llarg bec, és de color groc o bru. Presenta el dors de color grisos, i el llarg coll en color blanc puntejat de negre. Els adults, presenta dues llarguíssimes plomes occipitals també de color negre.http://goo.gl/dlI73
http://goo.gl/jLOvv
Normalment, formen colònies als arbres dels boscos de ribera, o l'interior dels canyissars; una plataforma feta amb un desordenat trenat de canyes i petits troncs.
Els ous, normalment 4 o 5 per posta, són de color blanc brut.
http://goo.gl/NEE
L'ànec de coll verd
El
collverd és el més comú i adaptable dels ànecs. Com passa en altres ànecs,
mascle i femella són ben diferents: el coll verd amb reflexos irisats només el
tenen els mascles.
 |
| http://goo.gl/j1Njf |
Les
femelles són d’un color marronós pigallat molt més discret
| http://goo.gl/Zrp9z |
Pot viure
en tota mena de masses d’aigua, naturals o artificials. Des de les vastes
llacunes de grans zones humides fins a les basses i els rierols més modestos,
mentre a la vora hi hagi prou vegetació, on poder fer el niu i amagar-se.Prefereix
les aigües una mica eutrofitzades, es a dir, amb un cert nivell de contaminació
orgànica, on troba més algues i recursos per alimentar-se.
| http://goo.gl/rsmvl |
Les dues
darreres dècades la població d’ànecs del país ha augmentat sensiblement, en
part, gràcies a la recuperació i protecció de grans zones humides i, també,
gràcies a una regulació més acurada de la cacera. Per desgràcia un dels factors
d’aquesta expansió també és la freqüent hibridació amb exemplars domèstics.El seu nom científic Anas platyrhynchos
UNA FAMILIA D'ÀNECS DE COLL VERD
| http://goo.gl/1bg7V |
viernes, 7 de junio de 2013
Les clavegueres un gran avenç
Les clavegueres
El clavegueram, xarxa de clavegueram , xarxa de sanejament o xarxa de drenatge és el sistema de estructures i per a la recollida i transport de les aigües residuals i pluvials d'una població des del lloc en què
es generen fins al lloc en què s'aboquen al medi natural o es tracten per a no contaminar el medi ambient. La xarxa de
clavegueram es considera un servei bàsic, però la cobertura d'aquestes xarxes a
les ciutats de països en desenvolupament és ínfima en relació amb la cobertura
de les xarxes d'aigua potable. Això genera
importants problemes sanitaris. Durant molt de temps, la preocupació de les
autoritats municipals o departamentals estava més ocupada a construir xarxes
d'aigua potable, deixant per a un futur indefinit la construcció de les xarxes
de clavegueram. Actualment les xarxes de clavegueram són un requisit per
aprovar la construcció de noves urbanitzacions en la majoria de les nacions.
 |
| http://goo.gl/N4246 |
Les xarxes de
clavegueram són estructures hidràuliques que
funcionen a pressió atmosfèrica, per gravetat. Només molt rarament, i per trams
breus, estan constituïts per canonades que treballen sota pressió o per buit. Normalment estan
constituïdes per canals de secció circular, oval o composta,
enterrats la majoria de les vegades sota les vies públiques.
 |
| http://goo.gl/ipasv |
Els primers
sistemes de clavegueram van aparèixer a la Índia el mil·lenni IV aC i a Bagdad el 2500 aC, i posteriorment es va desenvolupar a Roma la Cloaca Màxima
| http://goo.gl/kXEGk |
opinió personal:
En la meva opinió el sistema de
clavegueram a sigut un avenç molt gran en la nostra societat, ja que van per
sota de les ciutats i estan mol ben pensades per a que no fassin olors
fortes i els excrements de les persones siguin transportats a les depuradores
per mitja de canonades.I sigui depurat per poder reutilitzar gran part de
l'aigua.
Els pous i com es fan
L’aigua i les seves arquitectures
Els pous  |
| http://goo.gl/N5d5u |
Un pou és un túnel vertical excavat o
perforat a la terra. Generalment de forma cilíndrica, s'acostuma a assegurar
les seves parets amb pedra, ciment o fusta per evitar que s'ensorri.
Les fases de construcció d’un pou. Primerament calia localitzar
la beta d’aigua subterrània. Un cop decidit el lloc es començava l’excavació ajudats
en tot moment per la “caixa”, una bastida circular de fusta de la mida del pou
que aguanta les terres mentre es fa l’excavació i ajuda a mantenir l’aplom i
les mides del mateix. Poc a poc s’anaven traient terres amb cabassos i a mesura
que la caixa anava baixant s’havia d’anar fent paret amb maons per evitar que
la sorra caigués dins del pou. Un cop havien arribat a trobar la capa freàtica
i el pou s’omplia d’aigua calia encara seguir reballant en l’excavació per tal
que hi hagués suficient fondària d’aigua per poder treure-la còmodament. Llavors
els pouaires acabaven d’enfondir el pou amb una grossa barrina que els permetia
d’extreure sorra sota de l’aigua
 |
| http://goo.gl/twYYy Una breu explicació de com se fan els pous |
http://goo.gl/iZjoq
Presentació equip base 2
Som l'quip base 2, comencem el treball de recerca del 2013, en aquest bloc parlarem de fonts, deus i aigües subterrànies, crearem dos entrades diàries per persona, en un total de 10 entrades per persona al final del treball.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
